Aquest matí mentre esmorzava, m'he sentat a la vora del sofà per poder admirar un fenòmen meteorològic: la neu. He subjectat la tassa de cafè bullint amb les dues mans, i els meus ulls s'han quedat meravellats mentre miraven com les volves de neu ballaven totes juntes un vals inacabable.Cada una de les notes del vals acariciava una particula d'aire, i així feien que jo m'hi quedès més estona.
Però de sobte hi ha hagut quelcom dintre meu que ha fet que m'aixequès del sofà, com si les dolces notes del vals em cridessin per ballar eternament sota una manta blanca, càlida i alhora freda.
Una manta que t'omple d'una sensació càlida, com és l'alegria, però també t'omple de molts calfreds a la vegada. I és que cada vegada que una cèl·lula de la teva pell nota com una minúscula volva de neu la toca, et recorre per tot el cos un calfred que encara augmenta més la teva sensació d'alegria.
I mentre sentia tot aquest reguitzell de sensacions he recordat el dia que varem passar ahir amb els Rànger i Noies Guia, i la meva alegria encara augmentava més, perquè veure que els i les nens/es s'ho estan passant bé, et fa pensar, que per lo menys hi ha quelcom que fas del dret, i això OMPLE MOLT MÉS DEL QUE NINGÚ ES POT IMAGINAR; sobretot si des de sempre saps que la capsa mare, la capsa més important que a tu t'envolta, és la CAPSA DE L'ENSENYAMENT/APRENENTATGE, tant la que jo he viscut, a casa i a l'escola, com la que fa uns anys estic intentant exercir jo!
Així que aquest matí m'he sentit molt afortunada d'estar fent el que més m'agrada!
L'ensenyament/aprenentatge és una capsa que tothom té i que ens acompanya tota la vida!
Mei ^_^ Farffet
