Capsa de... NADAL

Capsa de Nadal.... Si sé que és evident i que tots ho sabem, però aquest any sembla que m'ho hagi d'anar repetint un dia rere l'altre que és nadal ja que:
- les ganes no hi són com els altres anys
- no hi ha tants diners per gastar
-i per tant, si no hi ha diners per comprar regals, tampoc hi ha diners per sortir a prendre quelcom
- Els menjars copiosos cada vegada m'atrauen menys, ja que desprès tot el que has pogut gaudir LA DIETA et presegueix durant tot un mes



Però tot i això, intento anar-me repetint dia a dia que és nadal a veure si se'm contagia l'espiritu comú d'aquests dies i no ho veig tot tant NEGRE

( la foto de la quina que es va fer al casal independentista de El forn)

Capsa RENOVADA

Avui, quan desprès de tan de temps he decidit tornar a escriure i he vist que des del març que no escrivia res, la primera pregunta que m'ha vingut al cap ha estat: PER QUÈ??
Doncs:
- Per mandra
- Perquè hi havia un moment que tenia tantes coses a explicar que no sabia com fer-ho
-Per manca de sentit ( no li trobava el sentit a escriure en el blog)
-Per manca de temps

I la veritat és que ara, que estic davant del pc i amb una pantalla tota plena de paraules, m'en adono compte que realment res del que he escrit reflecteix allò que: ha canviat, el que sento, experiències noves... i per tant em frustra!

Espero que serveixi de bona excusa, i que no deixi el blog tant de temps sense escriure!!

capsa RENOVADA

Mei_ farffet

Hauria de ser la millor capsa del món

Aquest matí mentre esmorzava, m'he sentat a la vora del sofà per poder admirar un fenòmen meteorològic: la neu. He subjectat la tassa de cafè bullint amb les dues mans, i els meus ulls s'han quedat meravellats mentre miraven com les volves de neu ballaven totes juntes un vals inacabable.Cada una de les notes del vals acariciava una particula d'aire, i així feien que jo m'hi quedès més estona.

Però de sobte hi ha hagut quelcom dintre meu que ha fet que m'aixequès del sofà, com si les dolces notes del vals em cridessin per ballar eternament sota una manta blanca, càlida i alhora freda.

Una manta que t'omple d'una sensació càlida, com és l'alegria, però també t'omple de molts calfreds a la vegada. I és que cada vegada que una cèl·lula de la teva pell nota com una minúscula volva de neu la toca, et recorre per tot el cos un calfred que encara augmenta més la teva sensació d'alegria.

I mentre sentia tot aquest reguitzell de sensacions he recordat el dia que varem passar ahir amb els Rànger i Noies Guia, i la meva alegria encara augmentava més, perquè veure que els i les nens/es s'ho estan passant bé, et fa pensar, que per lo menys hi ha quelcom que fas del dret, i això OMPLE MOLT MÉS DEL QUE NINGÚ ES POT IMAGINAR; sobretot si des de sempre saps que la capsa mare, la capsa més important que a tu t'envolta, és la CAPSA DE L'ENSENYAMENT/APRENENTATGE, tant la que jo he viscut, a casa i a l'escola, com la que fa uns anys estic intentant exercir jo!

Així que aquest matí m'he sentit molt afortunada d'estar fent el que més m'agrada!

L'ensenyament/aprenentatge és una capsa que tothom té i que ens acompanya tota la vida!

Mei ^_^ Farffet

CAPSA D'EMOCIONS

Bones a tots i totes els que de tant en tant us passeu per el meu blog:

Primer de tot, m'agradaria disculpar-me per estar tant i tant de temps sense escriure, hi he estat reflexionant sobre el perquè no he publicat entrades des de fa tant mesos, i he arribat a la conclusió que la situació en la que estava, i en la que estic m'han condicionat una mica.

Així que en segon lloc us faré, a mode d'esquema un breu resum de per quins estadis he anat passant:

- A la feina on estava, la qual m'estava tornant més antipàtica, desagradable i amb una actitud més "passota" davant de tot, va portar que les meves ganes a fer coses s'anessin desfent i al final acabessin per desaparèixer, per tant tampoc tenia ganes de escriure res, ja que tot era MONÓTON.

- Desprès em varen fer fora de la feina perquè s'acabava el contracte de proves, i com podreu entendre tampoc tenia gens de ganes d'anar explicant res de res.

- Mentre passava tot això, hi havia una espurna de llum, que cada vegada es feia més gran fins arribar a ser una foguera, que és Fo.Ca ( més endavant farè un escrit sobre Fo.Ca)

- Estic estudiant oposicions, i encara que hi vagi a provar, estic més nerviosa que un flam

- I per acabar-ho d'adovar, ahir em varen donar una substitució, i avui m'han trucat per dir-me que al final no!! :(


Així que crec que ho podriem definir com una capsa fosca amb una petita foguera que li va escalfant el cor!