Capsa de... NADAL

Capsa de Nadal.... Si sé que és evident i que tots ho sabem, però aquest any sembla que m'ho hagi d'anar repetint un dia rere l'altre que és nadal ja que:
- les ganes no hi són com els altres anys
- no hi ha tants diners per gastar
-i per tant, si no hi ha diners per comprar regals, tampoc hi ha diners per sortir a prendre quelcom
- Els menjars copiosos cada vegada m'atrauen menys, ja que desprès tot el que has pogut gaudir LA DIETA et presegueix durant tot un mes



Però tot i això, intento anar-me repetint dia a dia que és nadal a veure si se'm contagia l'espiritu comú d'aquests dies i no ho veig tot tant NEGRE

( la foto de la quina que es va fer al casal independentista de El forn)

Capsa RENOVADA

Avui, quan desprès de tan de temps he decidit tornar a escriure i he vist que des del març que no escrivia res, la primera pregunta que m'ha vingut al cap ha estat: PER QUÈ??
Doncs:
- Per mandra
- Perquè hi havia un moment que tenia tantes coses a explicar que no sabia com fer-ho
-Per manca de sentit ( no li trobava el sentit a escriure en el blog)
-Per manca de temps

I la veritat és que ara, que estic davant del pc i amb una pantalla tota plena de paraules, m'en adono compte que realment res del que he escrit reflecteix allò que: ha canviat, el que sento, experiències noves... i per tant em frustra!

Espero que serveixi de bona excusa, i que no deixi el blog tant de temps sense escriure!!

capsa RENOVADA

Mei_ farffet

Hauria de ser la millor capsa del món

Aquest matí mentre esmorzava, m'he sentat a la vora del sofà per poder admirar un fenòmen meteorològic: la neu. He subjectat la tassa de cafè bullint amb les dues mans, i els meus ulls s'han quedat meravellats mentre miraven com les volves de neu ballaven totes juntes un vals inacabable.Cada una de les notes del vals acariciava una particula d'aire, i així feien que jo m'hi quedès més estona.

Però de sobte hi ha hagut quelcom dintre meu que ha fet que m'aixequès del sofà, com si les dolces notes del vals em cridessin per ballar eternament sota una manta blanca, càlida i alhora freda.

Una manta que t'omple d'una sensació càlida, com és l'alegria, però també t'omple de molts calfreds a la vegada. I és que cada vegada que una cèl·lula de la teva pell nota com una minúscula volva de neu la toca, et recorre per tot el cos un calfred que encara augmenta més la teva sensació d'alegria.

I mentre sentia tot aquest reguitzell de sensacions he recordat el dia que varem passar ahir amb els Rànger i Noies Guia, i la meva alegria encara augmentava més, perquè veure que els i les nens/es s'ho estan passant bé, et fa pensar, que per lo menys hi ha quelcom que fas del dret, i això OMPLE MOLT MÉS DEL QUE NINGÚ ES POT IMAGINAR; sobretot si des de sempre saps que la capsa mare, la capsa més important que a tu t'envolta, és la CAPSA DE L'ENSENYAMENT/APRENENTATGE, tant la que jo he viscut, a casa i a l'escola, com la que fa uns anys estic intentant exercir jo!

Així que aquest matí m'he sentit molt afortunada d'estar fent el que més m'agrada!

L'ensenyament/aprenentatge és una capsa que tothom té i que ens acompanya tota la vida!

Mei ^_^ Farffet

CAPSA D'EMOCIONS

Bones a tots i totes els que de tant en tant us passeu per el meu blog:

Primer de tot, m'agradaria disculpar-me per estar tant i tant de temps sense escriure, hi he estat reflexionant sobre el perquè no he publicat entrades des de fa tant mesos, i he arribat a la conclusió que la situació en la que estava, i en la que estic m'han condicionat una mica.

Així que en segon lloc us faré, a mode d'esquema un breu resum de per quins estadis he anat passant:

- A la feina on estava, la qual m'estava tornant més antipàtica, desagradable i amb una actitud més "passota" davant de tot, va portar que les meves ganes a fer coses s'anessin desfent i al final acabessin per desaparèixer, per tant tampoc tenia ganes de escriure res, ja que tot era MONÓTON.

- Desprès em varen fer fora de la feina perquè s'acabava el contracte de proves, i com podreu entendre tampoc tenia gens de ganes d'anar explicant res de res.

- Mentre passava tot això, hi havia una espurna de llum, que cada vegada es feia més gran fins arribar a ser una foguera, que és Fo.Ca ( més endavant farè un escrit sobre Fo.Ca)

- Estic estudiant oposicions, i encara que hi vagi a provar, estic més nerviosa que un flam

- I per acabar-ho d'adovar, ahir em varen donar una substitució, i avui m'han trucat per dir-me que al final no!! :(


Així que crec que ho podriem definir com una capsa fosca amb una petita foguera que li va escalfant el cor!

Avui m'agradaria parlar de una situació que vaig viure l'altra dia, que em va fer sentir molt i molt impotent.

Em sembla que era el dilluns o dimarts de la setmana passada, tornant al vespre de la feina, ja havia deixat la Girocleta al pàrquing i estava en un dels carrers propers a casa meva, quan vaig veure quelcom que encara em remou la consciència, de cop, al girar una cantonada, vaig veure a un individuu, perquè allò no era ni persona ni res, que estava maltractant al pobre gosset, que per mala sort de gos tenia aquest inhumà a casa seva.

La qüestió és que el va fer de al pobre gos, i en veure-ho quelcom dintre meu es va activar i sense pensar quines serien les conseqüències, me'l vaig quedar mirant, a veure si aquell insensible se'n adonava de que estava fent quelcom malament, però no ell estava allà impassible, i llavors el sentiment d'injustícia es va posar en alerta total, i me li vaig apropar una mica i li vaig dir: però que cullons està fent, vol deixar de picar al seu gos!! segur que no li agradaria que li fessin a vostè. La bèstia insensible i inmunda (em refereixo a l'home), la única cosa que em va dir va ser: "dejame, hago lo que quiero a mi perro" m'hi vaig apropar una mica més i em va mirar d'una manera que vaig tèmer que em piquès a mi llavors. Tot seguit em vaig allunyar una mica, i li vaig dir mentre tornava a emprendre el meu camí cap a casa: és millor que el dongui en adopció si no se'l estima, que de ben segur que els dos tindran més bona vida.

A part d'aquesta situació tant incomode, irespectuosa cap a un ésser viu,... una altra cosa que em va sobtar, és que cap de les 10 persones que varen passar pel voltant nostra ( gosset, bèstia inmunda i jo) fes res de res, passaven per allà com si no hi fòssim. S'ha perdut el sentit de jústicia i respecte????

Una capsa que espero no haver d'emplenar molt : LA CAPSA DE LES INJUSTÍCIES

[ k1] * *SORTIDA a Sant Miquel de Falgars* *

Ja fa un any i pico que sóc del cau, concretament del cau de Santa Maria de Vista Alegre de Girona.

El cap de setmana passat varem anar, els RiNGs (Ràngers i Noies Guia de 11/12 a 13/14 anys), al refugi de Sant Miquel de Falgars. La veritat és que les sortides fan que les relacions dintre de la unitat (en aquest cas RiNGs) es facin més fortes, i desprès d'aquesta em sento més propera als nens i les meves co- capes (co-monitores).

Tot seguit farè una breu descripció de quines característiques, per norma general, té un cau, i desprès de quins setiments em transmet, i per tant de manera subjectiva què és per mi el cau.

El cau quan als caps (monitors) té una estructura jeràrquica horitzontal, és a dir dintre del cau, no hi ha un director que pren decisions i els caps les duen a terme. Fer de cap al cau és VOLUNTARI, no es cobra res.

Quan a la relació entre caps i nens/es: és molt propera, en unitats grans els caps agafen el paper de "guia". "els nens/es" són els que escullen el projecte a treballar, ells són l'eix des del qual es mou tot el que es fa en l'agrupament.

Els pares i les mares: s'involucren molt en el procès dintre del cau i tenen un paper dintre de l'agupament ( això en alguns agrupaments, no tots)

Metodologia: es regeix a través de 3 pilars, hi ha 10 lleis, és un moviment mundial, hi ha diferents rituals que gairebé tothom fa: - Passos, -Promesa, - Una sortida al mes com a mínim, - Diada del pensament, - Trobada amb la mateixa unitat a la que pertanys de la mateixa demarcació.

Per mi el cau és: (tot i que diguin que sembla una secta, deu ser la MILLOR secta del món)

- la transmisió d'uns valors, que sembla que la societat d'avui en dia ha perdut, a uns/es "nens/es" que de ben segur faran un canvi positiu en aquesta societat.

- Una manera de relacionar-te amb els teus iguals, amb l'entorn, i el món en general, sempre amb el respecte per davant de tot.
- També crea persones competents que són crítiques amb el seu entorn.

-Crea persones amb una personalitat més independent que els altres.

- Pertànyer a un moviment que és mundial

EN DEFINITIVA, UNA MANERA DE FER I DE PENSAR, el cau és una capsa que s'ha emplenat més ràpit de bones experiències i sentiments positius, és una capsa plena de sol, perquè el sol és l'inici de tot, t'omple d'energia positiva, t'ilumina el camí,.....

apa petonets i la capsa ben plena de coses positives ;)

Mei ^_^ Farffet

TOT ES VA CREMANT, I ES VA DEFORMANT ....

Fa més d'una setmana que no escric, però no es per mandra, o perquè no tingui res a explicar ans tot al contrari. És perquè el fet que tingui la sensació de que hi ha quelcom que està canviant dintre meu em fa estar molt més sensible a tot el que passa al meu voltant i també em porta a analitzar-ho tot molt més. Per això, necessito més temps per deixar les coses refredar i analitzar-ho de més a prop i objectivament.

El dia 15 de Novembre va ser el meu aniversari, des de ben petita, cada any he tingut una festa d'aniversari amb la familia i una altra amb les amistats, però aquest any ha estat el primer que no he organitzat cap festa, potser perquè no tenia ganes d'organitzar-ho, o potser perquè em veia massa gran per organitzar una festa. Tot i això, el dissabte vaig mig celebrar-ho a la "pre-assamblea" de demarcació de Minyons Escoltes i Guies, ja que va haver-hi sopar, cursa d'orintació nocturna, vetllada i desprès MIRONA!! El diumenge (el dia assenyalat), ho vaig celebrar amb la familia. Preuat tresor que a vegades menyspreem, i que és l'únic que està al teu costat incondicionalment. El fet de només fer festa amb la familia fa anys endarrera m'haguès molestat, però en aquest cas no m'ha fet sentir cap sentiment negatiu. Així que podriem dir que es podria encabir en una capsa plena d'horitzó, ja que és un element neutre, que no és ni cel ni terra. NEUTRE. Podria ser que aquest canvi d'actitud sigui causat per el temps de canvi

Se que em recolzo molt en el fet de que estic passant per un canvi, però és que realment noto que influeix molt, fins a un punt necessari com per fer-hi esment.

Petonets

I empleneu totes les capses que pugueu de bones sensacions

NO SE PUEDE TENER TODO

Abans d'iniciar cap relat, m'agradaria informar que aquesta entrada d'avui, la faig en castellà, ja que potser que la llegeixi amics que no entenen el català. Degut a això, vull demanar perdó per les faltes que pugui fer en castellà.

Tal y como dije en el post anterior me queda pendiente hablar de todas las sensaciones y vivencias que he tenido este fin de semana. Pero antes me gustaria destacar que ya hace tiempo que tengo la sensación de que estoy entrando en una nueva etapa de mi vida, y que de tanto en cuando noto que hay algun aspecto en el qual cambio. Este fin de semana he aprendido tantas cosas que me parece que aún estoy assimilandolas. Ha sido como una caja llena de agujeros, es decir, he tenido la sensación de que me llegaban muchos aprendizages, pero que eran tantos que se me escapaban.

Una de las cosas que he aprendido es a tener un poco más de paciencia con quien se lo merece.
También he aprendido que no siempre te sale todo como quieres, pero que el hecho de que no te salga como tu deseas no significa en otra ocasión si te pueda salir como deseas.

Por otra parte me he sentido agradecida de que me dieran unas cuantas lecciónes por mucho que esta me pueda doler, pero asi he aprendido más de la gente, pero sobretodo de mi.

He aprendido a valorar mucho más las amistades, y también he visto que hay mucha gente con la que pensavas que no havia una amistad seria( sinó que eran conocidos), pero no ha sido asi!

Gracias a todo el mundo por este finde tan lleno de..... Todo y de nada! (que conste que no es ironia; De verdad que ha sido muy productivo)

Mei ^_^ Farfett

Avui tinc moltes coses que explicar. La primera que explicarè, és perquè el meu nom d'usuari és Mei ^_^ Farfett. I per acabar un xic de resum de les experiències viscudes aquest cap de setmana.

Vaig estar pensant molts de noms per utilitzar: vanessa, butterfly, amnel ( com el fotolog), i una llarga llista de paraules que no redactarè, però al final vaig decidir buscar en el " nicetranslator" com es deia papallona en altres idiomes. Us preguntareu: per què papallona? doncs perquè Vanessa, que és el meu nom, és un tipus de papallona, concretament la papallona que hi ha a la imatge que he penjat avui, i en tots els idiomes que vaig buscar, va haver-hi un que la traducció era "Farfett", em va agradar moltíssim, però farfett no era molt concret.

Tot seguit vaig decidir fer referència a quin és el sentiment que tinc de la meva vida actualment. El sentiment que tinc és de canvi, de començament d'una nova etapa, i en un dels idiomes orientals ( no se si chinès o Japonès) Mei significa inici, començament, quelcom nou, canvi,... .

Per tant, el meu nom d'usuari significa començament de la Vanessa! El qual crec que és molt adequat.

Tenia previsió d'explicar les vivències d'aquest cap de setmana, i sentiments experimentats, però em sembla que això serà en un nou missatge.

Fins una altre i viviu el moment que no torna a passar mai més!

Mei ^_^ Farfett

Capsa de... perquè??

Avui, el primer dia, m'agradaria explicar perquè he titolat el blog com a capsa de... .
La veritat és que no he volgut especificar de què ja que crec que cada dia ens aporta una cosa diferent que necessita una capsa diferent per guardar-ho.

Al principi m'agradava més el nom capsa de música, ja que a la vida, i al dia a dia, té la seva intensitat, la durada, volum i timbre. O pot ser que sigui un dia ple de silenci o ans tot el contrari. O per altre aprt pots notar que sigui un dia pianissimo, o per contra partida fortissimo.

Però he arribat a la conclusió que només amb aquests signifficats i significants no es pot explicar ni les vivències ni els afers de cada dia, per tant ho h e deixat