Avui m'agradaria parlar de una situació que vaig viure l'altra dia, que em va fer sentir molt i molt impotent.

Em sembla que era el dilluns o dimarts de la setmana passada, tornant al vespre de la feina, ja havia deixat la Girocleta al pàrquing i estava en un dels carrers propers a casa meva, quan vaig veure quelcom que encara em remou la consciència, de cop, al girar una cantonada, vaig veure a un individuu, perquè allò no era ni persona ni res, que estava maltractant al pobre gosset, que per mala sort de gos tenia aquest inhumà a casa seva.

La qüestió és que el va fer de al pobre gos, i en veure-ho quelcom dintre meu es va activar i sense pensar quines serien les conseqüències, me'l vaig quedar mirant, a veure si aquell insensible se'n adonava de que estava fent quelcom malament, però no ell estava allà impassible, i llavors el sentiment d'injustícia es va posar en alerta total, i me li vaig apropar una mica i li vaig dir: però que cullons està fent, vol deixar de picar al seu gos!! segur que no li agradaria que li fessin a vostè. La bèstia insensible i inmunda (em refereixo a l'home), la única cosa que em va dir va ser: "dejame, hago lo que quiero a mi perro" m'hi vaig apropar una mica més i em va mirar d'una manera que vaig tèmer que em piquès a mi llavors. Tot seguit em vaig allunyar una mica, i li vaig dir mentre tornava a emprendre el meu camí cap a casa: és millor que el dongui en adopció si no se'l estima, que de ben segur que els dos tindran més bona vida.

A part d'aquesta situació tant incomode, irespectuosa cap a un ésser viu,... una altra cosa que em va sobtar, és que cap de les 10 persones que varen passar pel voltant nostra ( gosset, bèstia inmunda i jo) fes res de res, passaven per allà com si no hi fòssim. S'ha perdut el sentit de jústicia i respecte????

Una capsa que espero no haver d'emplenar molt : LA CAPSA DE LES INJUSTÍCIES